Característiques d'identitat

El centre de dia és un recurs urbà integrat en la XAD (Xarxa d’atenció a les drogodependències), on conviuen els usuaris de dilluns a divendres des de les 9 del matí a les 18:30 de la tarda.

Aquest recurs es distingeix per la seva oferta assistencial, que afavoreix la inserció socio-laboral de persones amb problemes de consum de drogues, sense treure-les del seu medi. És important aquest aspecte en l’àmbit de les drogodependències, ja que en moltes ocasions l’obstacle més gran per ells és el seu propi entorn.

En el centre es dissenyen itineraris personalitzats a cada usuari, i d’aquesta manera es pretén motivar el canvi i afavorir la participació del subjecte en el seu propi procés, simultàniament es treballa molt en grup per potenciar el canvi individual a partir del col•lectiu, oferint així espais d’intercanvi d’experiències personals.

Per tal que el nostre servei tingui un bon funcionament, el treball en xarxa és un dels components claus dins la nostra tasca. Així doncs estem en coordinació amb altres serveis, alguns dels quals són vies d’accés dels nostres usuaris, i d’altres poden ser vies que els faciliti i acompanyi en la seva reinserció social. La relació per tant, amb l’entorn i el context immediat és essencial per assolir els objectius de l’organització i assegurar el bon funcionament.

Els recursos externs, són tots aquells instruments que s’utilitzen en l’itinerari personal de cada usuari, de manera que ajudi a la seva inserció i socialització. Alguns dels serveis externs amb els que treballem són:

- Centres esportius: Aquests estan dintre de les activitats diàries de cada usuari, ja que és un complement idoni per tenir uns hàbits més saludables, i per potenciar la seva socialització, i així com treballar noves formes d’oci.

- SOC: El Servei Ocupacional de Catalunya, és un recurs per poder facilitar la inserció laboral de les persones, o poder participar en cursos que ofereixen envers la formació.

- EMFO: És un altre recurs per poder orientar més acuradament als usuaris en el sector laboral i formatiu, així com donar un suport mes acurat a la recerca de feina.

- Tallers: Els tallers poden ser de diferent tipologia, depenent de les inquietuds o aficions dels usuaris. Són una manera de potenciar el seu oci i també la seva socialització.


Cal dir que tot recurs que s’integri dintre de l’itinerari, serà subjecte de coordinació del centre de dia.

L’equip professional és un dels puntals bàsics pel bon funcionament del centre de dia, per això és importantíssim saber quines persones hi treballen i quin treball fa cadascuna d’aquestes. Dintre d’un model interdisciplinari, hi trobem educadors socials, psicòlegs, integradors socials i sanitaris. Tots aquests professionals portaran a terme de manera conjunta la intervenció amb els usuaris. Tot i així, cada educador social serà responsable directe i referent (tutor) d’un número determinat d’usuaris, per tal d’oferir a la persona que utilitza el servei una figura professional referent que es responsabilitzi del seu cas particular i itinerari personalitzat.

L’organització parteix d’una estructura consolidada i estable, dirigida des d’un òrgan de govern com és direcció i el departament de comunicació. Tot i així la participació i implicació, tant del equip professionals, dels usuaris/es, com de la comunitat on es situa el centre, és un element fonamental pel seu funcionament i desenvolupament. Així doncs, la presa de decisions es porta a terme de manera participativa i democràtica a partir de la consulta de tots els agents participants de l’organització. Tot i així, la responsabilitat en últim terme, de les decisions que es prenguin, recaurà en la pròpia direcció i departament de comunicació, que sempre tindrà en compte les opcions que prèviament per consens s’hagin pres, i s’encarregarà de crear i mantenir canals de comunicació oberts entre aquest i els altres agents.

En aquesta mateixa línia, de manera anual, els diferents agents i òrgans que conformen l’organització participaran en unes jornades, que es realitzaran en el mateix centre o en espais cedits per la comunitat, on es parlarà sobre el treball realitzat, es farà alhora una valoració envers l’organització i com s’han anat resolent els possibles conflictes o situacions que hagin sorgit durant el curs. Serà un espai també per convidar algun professional reconegut en l’àmbit, per tal que pugui oferir informació i formació respecte el món de les drogodependències, etc. En conclusió, s’oferirà un espai-temps per tal de portar a terme una valoració global on puguin participar lliurament tots els agents, i alhora permeti oferir formes innovadores de portar a terme el nostre treball, amb l’objectiu de millorar i avançar en l’objectiu fonamental de l’organització.

La intervenció que des del centre es proporciona està totalment dirigida a afavorir la inserció socio-laboral de persones que presenten una problemàtica de drogodependències i, per aconseguir aquest objectiu, els professionals dissenyen itineraris personalitzats, motivats pel canvi i, afavorint la participació del subjecte en el propi procés. Cal dir però, que està destinat a totes aquelles persones que un tractament urbà pugui resultar convenient, ja que aquesta intervenció no proporciona l’aïllament, sinó al contrari promou el contacte directe i continuat amb el medi, per tal d’aconseguir la reinserció, així que el subjecte haurà d’estar capacitat per afrontar possibles obstacles en el seu entorn més proper.

Des d’aquesta intervenció personalitzada sempre s’afavorirà que el subjecte mantingui els seus vincles familiar i terapèutics, com pot ser el referent en el CAS del qual ha estat derivat. S’intentarà sempre que l’usuari pugui compatibilitzar el programa o tractament amb altres activitats sociabilitzadores, sempre evitant l’aïllament que pot arribar a proporcionar el mateix servei.

El subjecte d’intervenció haurà de ser partícip del seu procés de canvi, sent així el propi motor d’aquest. Potenciant des del mateix centre la derivació oportuna a altres recursos de la xarxa social, per tal d’afavorir en tot moment la seva inserció. Així doncs, els objectiu bàsics i transversals en tota la intervenció es poden definir com:

- Promoure la inserció socio-laboral, partint de la idea que en les nostres societats l’àmbit laboral és essencial per incloure’s en la societat, ja que aquesta s’estructura a partir del treball. L’àmbit social és molt important per aquestes persones, ja que en el procés de la dependència apareix l’aïllament.

- Afavorir l’abstinència. Qualsevol de les activitats o tractaments que des del centre de dia s’ofereixen són totalment lliure de drogues, i en el cas d’haver consumit no es pot participar en cap activitat. Les raons són bàsicament dues: la primera és que havent consumit no es pot treballar en molts aspectes i la segona és bàsicament per respectar i tenir cura de la resta del grup i el seu esforç.

- Potenciar el desenvolupament personal: Aquest objectiu pretén que els usuaris treballin en el seu desenvolupament personal. Des del centre es dóna molta importància a la formació i ha recuperar la capacitat i l’autoestima per poder evolucionar personalment. Des del centre s’intenten donar les eines i els recursos per què el dia de demà siguin autònoms alhora d’aprendre noves formes de vida.

- Propiciar l’adquisició d’elements que afavoreixin la circulació social. Entorn aquest objectiu giren totes aquelles activitats que van dirigides a la consolidació de nous hàbits i habilitats, que degut a un consum crònic han quedat pràcticament anul•lades.

Així doncs, les estratègies que s’utilitzen des del centre es poden resumir en cinc, les quals definim com:

- Motivar sempre el canvi
- Afavorir en tot moment la participació del subjecte
- Dissenyar itineraris personals per la inserció
- Transmetre continguts útils i valorats socialment
- Establir vincle amb l’usuari

CODI ÈTIC

1. Organització: Dimensió interna

1.1.- PROFESSIONALS

1.1.1. Es garanteix la confidencialitat de les informacions i dades dels professionals, i d’aquests envers els usuaris.

1.1.2. L’organització vetllarà perquè hagi una actitud de tolerància, fomentant el diàleg i intercanvi de coneixements, entre les diferents línies i corrents pedagògiques o metodològiques dels diferents professionals.

1.1.3. L’organització garanteix la formació permanent dels professionals que conformen l’organització, així com el seu desenvolupament en la pràctica professional.

1.1.4. Compromís a crear mecanismes per millorar l’ambient de treball, entre professionals, i aquests amb l’organització i els usuaris.

1.1.5. Compromís de complir amb el codi deontològic professional.

1.2.- USUARIS

1.2.1. L’organització vetllarà pel respecte i la no violència de tracte entre usuaris.

1.2.2. Es vetllarà per mantenir el principi de No discriminació per raó de gènere, raça o ètnica, religió, edat o orientació sexual.

1.2.3. L’organització es responsailitza de crear els mecanismes necessaris per garantir una via de comunicació oberta i d’intercanvi entre els destinataris del servei, els professionals i l’organització en sí mateix, per tal d’atendre possibles suggeriments, queixes o propostes.

1.3.- CONDICIONS LABORALS

1.3.1. Compromís de l’organització a afavorir i garantir la conciliació de la vida laboral i familiar dels seus treballadors.

1.3.2. Pràctiques responsables de contractació: reconeixement del grau professional de cada treballador tant per les condicions laborals com per la remuneració del lloc de treball.

1.3.3. L’organització vetllarà perquè les relacions laborals i l’accés d’aquest es desenvolupin en un marc d’igualtat d’oportunitats i tracte.

1.3.4. L’organització és responsable de vetllar per la salut dels seus treballadors, establint línies d’actuació concretes per la prenvenció de riscos laborals.

1.3.5. Es garanteix el dret sindical, la negociació col·lectiva i el dret a vaga dels treballadors.

1.4.- ADAPTACIÓ AL CANVI

1.4.1. Tots els professionals i usuaris seran informats de manera immediata de qualsevol canvi o reestructuració de l’organització, afavorint sempre la seva participació de manera assembleària, o per qualsevol de les vies de comunicació creades entre aquests i l’organització.

1.4.2. L’ organització tindrà com a prioritat mantenir l’estructura i el servei, minimitzant efectes negatius derivats d’una reducció de les subvencions o situació desfavorable econòmicament.  

2. Organització: Dimensió externa

2.1.- RELACIÓ AMB L’ENTORN 

2.1.1. Vetllar per una relació basada en el respecte de l’organització cap al col·lectiu de persones amb drogodependència.

2.1.2 Treballem pel desenvolupament de la comunitat potenciant i fent ús d’aquells recursos i serveis que es troben a l’entorn del centre (participar de les activitats que ofereix el barri). De la mateixa forma, ens comprometem a obrir-nos al barri i oferir allò que estigui dins les nostres possibilitats (espais, cursos, activitats, participació comunitària, etc.).

2.2.3. S’afavorirà les bones relacions entre l’organització, incloent usuaris i professionals, i la comunitat o barri on es situa el centre.

2.2.- SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

2.2.1. Compromís d’un consum responsable i un ús respectuós amb el medi ambient i dels materials que utilitzem.

2.2.2. Proporcionar informació i formació als usuaris i professionals, envers el medi ambient i els problemes ecològics.

2.2.3. Treballem de forma contínua per seguir aplicant i millorant mesures que ajudin a reduir l’impacte ambiental.

2.3.- DRETS HUMANS

2.3.1. L’organització es compromet a no fer cap pràctica que pugui violar els drets humans.

2.3.2. Es durà a terme un control continu de l’apilicació i el respecte dels codis. D’aquest control hi podran pendre part totes les persones interessades (treballadors, sindicats, autoritats públiques, ONGs, etc.). Es garanteix una total transparència i la informació dels codis de conducta estarà a l’abast de tothom qui li pugui interessar.

PARADIGMA EN EL QUE ES MOU LA NOSTRA ORGANITZACIÓ

Després de rumiar-ho molt i determinar les característiques que pretenem que tingui el nostre projecte, Centre de Dia per a persones Drogodepenents, hem arribat a la conclusió que aquest està immers sota el ventall del paradigma interpretatiu-simbòlic i serà portat a terme pels models culturals i humans. A continuació detallarem els diversos motius que fan que, podem afirmar que treballem sota aquests models d’organització educativa i el paradigma en concret.

El primer motiu, com es pot anar intuint des de la justificació, és la visió que té l’organització envers aquesta problemàtica. Ja que trobem que la realitat cultural que acompanya al col·lectiu, i per tant a la problemàtica, es concreta pel moment en el qual vivim. Com ja hem apuntat anteriorment, aquesta realitat és canviant on cada cop més es veu involucrada una part més amplia i diversa -heterogènia- de la població. El plantejament per tant, parteix sempre d’aquest dinamisme, i en conseqüència la intervenció estarà construida i determinada a partir d’ aquesta realitat canviant.

Seguidament, el segon motiu que cal destacar és la visió que tenim com a organització, de les característiques, sobre com concebem a l’ésser humà. Essent aquest un ésser que està en contínua interacció, sigui històrica com social. Cal tenir en compte doncs, que l’home i la dona són éssers que tenen les seves experiències prèvies viscudes i emmagatzemades, i que són aquestes les que formen, clarament, part del seu desenvolupament i conformen la seva personalitat i realitat particular. És així com es construeix cada persona tal i com és, amb les seves particulatitats -individualitats-. Així doncs la intervenció que es durà terme des del centre serà a partir de l’itinerari personal de cadascú dels usuaris, no excloent per això activitats del tipus grupal.

Ja per últim, i no menys important, és la visió de treball i/o la metodologia a seguir amb aquest col·lectiu. En el nostre cas, es basa en el treball a través de les seves experiències fent que, des d’un treball deliberatiu amb la resta del grup, exposin quines són i com es senten respecte a elles, ajudant a identificar i gestionar tots aquests sentiments i emocions. Considerem que la pràctica amb ells i elles ha de ser flexible, ja que s’ha d’adaptar el ritme i el nivell de les activitats, teràpies i tasques a les particularitats dels individus i de la seva capacitat alhora de poder fer una resolució concreta. Tot i tenir uns objectius, la importància del treball recau en el procés de transformació i canvi que realitzin cadascun dels usuaris a través del intercanvi i enriquiment amb altres persones que es troben en situacions semblants.

MODELS DE LA INSTITUCIÓ

Existeixen diferents models teòrics des dels quals podem enfocar les organitzacions educatives. En el cas de la nostra institució s’acull a dos d’aquests models: els humans i els culturals.

S’acull a models humans perquè la nostra activitat i els nostres objectius estan basats i orientats cap a les persones. Quedant fora del nostre àmbit de treball la producció i tractament material. En aquest treball directe amb les persones la importància rau bàsicament en la interrelació entre elles i amb els professionals, i s’usen aquestes interrelacions com a mitjà de treball. Pel fet que aquest sigui el nostre objectiu de treball la institució i la seva tasca està directament condicionada per las característiques pròpies de cada un dels usuaris, pels seus valors, normes i costums propis. Així mateix el conjunt d’aquestes persones formen un grup que ha de conviure i relacionar-se, sorgint d’aquí la necessitat d’adaptar-se per construir uns valors i normes comunes. És inevitable i natural la creació espontània de grups informals, que també serveixen com a eina de treball i anàlisi

Per altra banda, treballem la cultura que acompanya a les persones usuàries del servei, tractant de manera integral el seu paper dins la societat i la realitat que els envolta, potenciant el canvi cap a la reinserció social i laboral. Una de les eines per poder dur a terme la nostra tasca és oferir als usuaris nous models culturals, alternatius als propis de les persones que atenem, per tal que siguin capaços de construir una nova realitat que els permeti trencar amb la seva problemàtica lligada a la drogodependència.

JUSTIFICACIÓ

La idea de crear un centre de dia en l’àmbit de les drogodependències neix de la necessitat que com professionals, i després de realitzar un estudi d’àmbit comunitari, s’ha detectat en relació aquest col·lectiu. Sensibilitzats en les problemàtiques socials que actualment acompanyen la societat que ens envolta, creiem que en la intervenció de les drogodependències, ja sigui en prevenció com en el tractament, queda encara un llarg camí a recórrer, degut a la ràpida evolució que hi hagut en la conceptualització i manera de concebre aquesta problemàtica i per tant, aquest col·lectiu.

Els motius que sustenten i justifiquen la creació d’aquesta entitat i la seva funció són diferents, a continuació detallem més concretament aquests, per tal de donar, per una banda, una visió actual de la situació d’aquest col·lectiu i, per l’altra, fer palés les necessitats que hem detectat en aquesta problemàtica concreta, i així entendre les raons per les quals és imprescindible la creació del centre de dia que, des de l’organització, plantegem.

En primer lloc és important ressaltar el fet que actualment a Catalunya només existeixen quatre centres d’aquestes característiques[1], per tant, la falta d’aquest recurs en el territori català, en relació a la població que podria optar a fer ús d’aquest servei, és evident. La falta d’inversió pública, fa que la creació d’aquests espais depengui únicament d’associacions sensibilitzades amb aquesta problemàtica, i per tant es deixa a la iniciativa particular la responsabilitat de cobrir aquesta necessitat, provocant així que, no s’aconsegueixi oferir suficients recursos envers la demanda que des d’aquest col·lectiu i els centres de primera assistència (CAS) es realitza.

En els últims anys el fenomen del consum ha evolucionat, han canviat les formes, freqüències i quantitats així com les situacions de consum. Alhora també és totalment diferent l’oferta de substàncies i la percepció de les persones consumidores i/o depenents. Tots aquests canvis han provocat que actualment les drogodependències ja no s’associïn de forma generalitzada a sectors marginats de la població, sinó també aquells que socialment estan integrats.[2] El panorama actual de les persones consumidores mostra un augment del policonsum, ja que la meitat dels consumidors de substàncies psicoactives realitzen consum de dos o més substàncies. En el 90% està present l’alcohol.[3] Aquesta transformació del context que acompanya aquesta problemàtica ha fet que el nombre d’usuaris de serveis d’atenció a les drogodenpendències hagi augmentat exponencialment els últims anys, i per tant, la demanda sigui creixent en aquest àmbit.

En la creació d’aquest tipus de servei hi ha implícita una línia de treball concreta, és a dir, com associació professional creiem totalment en el treball ambulatori amb persones drogodenpendents, més enllà de l'ingrés o l’internament, ja que fem un aposta clara per portar a terme una intervenció amb l’usuari a partir d'un treball des del seu context i entorn. Partint de la idea que, l’eina fonamental perquè es mantingui l’abstinència és que la persona sigui capaç d’afrontar en el seu dia a dia les situacions que el poden portar a un consum, i alhora transformar aquestes en activitats que ajudin a mantenir un consum zero; un treball que des de l’internament no es pot realitzar, ja que els usuaris no tenen cap contacte amb la seva realitat, mentre es porta a terme tot el tractament.

Com a conclusió doncs, podem afirmar que el fenomen de consum i el panorama actual de les drogodependències ha evolucionat molt en els últims anys, presentant-se com una problemàtica canviant, on cada cop es contempla un sector de la població més ampli i heterogeni. Degut també aquest canvi en la manera de concebre les drogodependències, s’ha donat un augment de la demanda entorn a les diferents situacions i problemàtiques que acompanyen aquest col·lectiu, i que aquesta demanda no ha estat ni està coberta, a causa dels pocs recursos i serveis que des de les polítiques socials i el servei públic s’ofereixen, havent de ser les associacions d'niciativa pròpia qui compensin la falta de centres d’aquestes característiques.

______________________________________________________________________________

[1] Dades extretes de ASECEDI (associación entidades de centros de día)

[2] Dades extretes de la FAD (Fundació d’ajuda contra les drogodependències)

[3] Dades extretes EDADES-2009/10. Estudi realitzat pel Pla nacional sobre drogues del Ministeri de sanidad, politica social, e igualdad.

Institució no formal

El Centre de Dia per a Drogodependències és una institució no formal. Això significa que no es porta a terme en cap centre educatiu ni de formació, però si que és de caràcter estructurat (té objectius marcats, programació...) i a més, és un aprenentatge intencional.

Aquesta educació no formal es dóna quan hi ha un context d’intencionalitat educativa i amb una planificació, però que transcorre fora de l’àmbit de l’escolaritat obligatòria.

També s’ha de tenir en comte que gràcies a aquesta educació es pot oferir als grups amb problemes, com les drogodependències, una institució educativa equivalent al de l’educació formal. A part permet capacitar a aquests amb habilitats i destreses bàsiques, permetent que puguin accedir a una feina remunerada i alhora prepara a aquests grups marginals perquè puguin participar activament en la presa de decisions que afecten a la seva vida personal i comunitària.

Finalment afegir que les perspectives de l’educació no formal permeten que hi hagi una educació per a tothom, també una continuïtat educativa, alhora que fomenta el seguiment de la formació i permet l'alternació de l'estudi i el treball, així com permet la col·laboració entre la família i l’entorn.

Perfil de la institució: Associació professional

El perfil de la institució es basa en una associació professional, ja que som un grup de professionals que volem crear un centre de dia d’atenció per a drogodependents degut a les necessitats que hem detectat en aquest col·lectiu concret. Ens basem en aquest tipus d’associació perquè som cinc professionals de l’àmbit de la pedagogia i de l’educació social i tenim els coneixement i les competències necessàries per portar-ho a terme amb qualitat.