Després de rumiar-ho molt i determinar les característiques que pretenem que tingui el nostre projecte, Centre de Dia per a persones Drogodepenents, hem arribat a la conclusió que aquest està immers sota el ventall del paradigma interpretatiu-simbòlic i serà portat a terme pels models culturals i humans. A continuació detallarem els diversos motius que fan que, podem afirmar que treballem sota aquests models d’organització educativa i el paradigma en concret.
El primer motiu, com es pot anar intuint des de la justificació, és la visió que té l’organització envers aquesta problemàtica. Ja que trobem que la realitat cultural que acompanya al col·lectiu, i per tant a la problemàtica, es concreta pel moment en el qual vivim. Com ja hem apuntat anteriorment, aquesta realitat és canviant on cada cop més es veu involucrada una part més amplia i diversa -heterogènia- de la població. El plantejament per tant, parteix sempre d’aquest dinamisme, i en conseqüència la intervenció estarà construida i determinada a partir d’ aquesta realitat canviant.
Seguidament, el segon motiu que cal destacar és la visió que tenim com a organització, de les característiques, sobre com concebem a l’ésser humà. Essent aquest un ésser que està en contínua interacció, sigui històrica com social. Cal tenir en compte doncs, que l’home i la dona són éssers que tenen les seves experiències prèvies viscudes i emmagatzemades, i que són aquestes les que formen, clarament, part del seu desenvolupament i conformen la seva personalitat i realitat particular. És així com es construeix cada persona tal i com és, amb les seves particulatitats -individualitats-. Així doncs la intervenció que es durà terme des del centre serà a partir de l’itinerari personal de cadascú dels usuaris, no excloent per això activitats del tipus grupal.
Ja per últim, i no menys important, és la visió de treball i/o la metodologia a seguir amb aquest col·lectiu. En el nostre cas, es basa en el treball a través de les seves experiències fent que, des d’un treball deliberatiu amb la resta del grup, exposin quines són i com es senten respecte a elles, ajudant a identificar i gestionar tots aquests sentiments i emocions. Considerem que la pràctica amb ells i elles ha de ser flexible, ja que s’ha d’adaptar el ritme i el nivell de les activitats, teràpies i tasques a les particularitats dels individus i de la seva capacitat alhora de poder fer una resolució concreta. Tot i tenir uns objectius, la importància del treball recau en el procés de transformació i canvi que realitzin cadascun dels usuaris a través del intercanvi i enriquiment amb altres persones que es troben en situacions semblants.
