MODELS DE LA INSTITUCIÓ

Existeixen diferents models teòrics des dels quals podem enfocar les organitzacions educatives. En el cas de la nostra institució s’acull a dos d’aquests models: els humans i els culturals.

S’acull a models humans perquè la nostra activitat i els nostres objectius estan basats i orientats cap a les persones. Quedant fora del nostre àmbit de treball la producció i tractament material. En aquest treball directe amb les persones la importància rau bàsicament en la interrelació entre elles i amb els professionals, i s’usen aquestes interrelacions com a mitjà de treball. Pel fet que aquest sigui el nostre objectiu de treball la institució i la seva tasca està directament condicionada per las característiques pròpies de cada un dels usuaris, pels seus valors, normes i costums propis. Així mateix el conjunt d’aquestes persones formen un grup que ha de conviure i relacionar-se, sorgint d’aquí la necessitat d’adaptar-se per construir uns valors i normes comunes. És inevitable i natural la creació espontània de grups informals, que també serveixen com a eina de treball i anàlisi

Per altra banda, treballem la cultura que acompanya a les persones usuàries del servei, tractant de manera integral el seu paper dins la societat i la realitat que els envolta, potenciant el canvi cap a la reinserció social i laboral. Una de les eines per poder dur a terme la nostra tasca és oferir als usuaris nous models culturals, alternatius als propis de les persones que atenem, per tal que siguin capaços de construir una nova realitat que els permeti trencar amb la seva problemàtica lligada a la drogodependència.

JUSTIFICACIÓ

La idea de crear un centre de dia en l’àmbit de les drogodependències neix de la necessitat que com professionals, i després de realitzar un estudi d’àmbit comunitari, s’ha detectat en relació aquest col·lectiu. Sensibilitzats en les problemàtiques socials que actualment acompanyen la societat que ens envolta, creiem que en la intervenció de les drogodependències, ja sigui en prevenció com en el tractament, queda encara un llarg camí a recórrer, degut a la ràpida evolució que hi hagut en la conceptualització i manera de concebre aquesta problemàtica i per tant, aquest col·lectiu.

Els motius que sustenten i justifiquen la creació d’aquesta entitat i la seva funció són diferents, a continuació detallem més concretament aquests, per tal de donar, per una banda, una visió actual de la situació d’aquest col·lectiu i, per l’altra, fer palés les necessitats que hem detectat en aquesta problemàtica concreta, i així entendre les raons per les quals és imprescindible la creació del centre de dia que, des de l’organització, plantegem.

En primer lloc és important ressaltar el fet que actualment a Catalunya només existeixen quatre centres d’aquestes característiques[1], per tant, la falta d’aquest recurs en el territori català, en relació a la població que podria optar a fer ús d’aquest servei, és evident. La falta d’inversió pública, fa que la creació d’aquests espais depengui únicament d’associacions sensibilitzades amb aquesta problemàtica, i per tant es deixa a la iniciativa particular la responsabilitat de cobrir aquesta necessitat, provocant així que, no s’aconsegueixi oferir suficients recursos envers la demanda que des d’aquest col·lectiu i els centres de primera assistència (CAS) es realitza.

En els últims anys el fenomen del consum ha evolucionat, han canviat les formes, freqüències i quantitats així com les situacions de consum. Alhora també és totalment diferent l’oferta de substàncies i la percepció de les persones consumidores i/o depenents. Tots aquests canvis han provocat que actualment les drogodependències ja no s’associïn de forma generalitzada a sectors marginats de la població, sinó també aquells que socialment estan integrats.[2] El panorama actual de les persones consumidores mostra un augment del policonsum, ja que la meitat dels consumidors de substàncies psicoactives realitzen consum de dos o més substàncies. En el 90% està present l’alcohol.[3] Aquesta transformació del context que acompanya aquesta problemàtica ha fet que el nombre d’usuaris de serveis d’atenció a les drogodenpendències hagi augmentat exponencialment els últims anys, i per tant, la demanda sigui creixent en aquest àmbit.

En la creació d’aquest tipus de servei hi ha implícita una línia de treball concreta, és a dir, com associació professional creiem totalment en el treball ambulatori amb persones drogodenpendents, més enllà de l'ingrés o l’internament, ja que fem un aposta clara per portar a terme una intervenció amb l’usuari a partir d'un treball des del seu context i entorn. Partint de la idea que, l’eina fonamental perquè es mantingui l’abstinència és que la persona sigui capaç d’afrontar en el seu dia a dia les situacions que el poden portar a un consum, i alhora transformar aquestes en activitats que ajudin a mantenir un consum zero; un treball que des de l’internament no es pot realitzar, ja que els usuaris no tenen cap contacte amb la seva realitat, mentre es porta a terme tot el tractament.

Com a conclusió doncs, podem afirmar que el fenomen de consum i el panorama actual de les drogodependències ha evolucionat molt en els últims anys, presentant-se com una problemàtica canviant, on cada cop es contempla un sector de la població més ampli i heterogeni. Degut també aquest canvi en la manera de concebre les drogodependències, s’ha donat un augment de la demanda entorn a les diferents situacions i problemàtiques que acompanyen aquest col·lectiu, i que aquesta demanda no ha estat ni està coberta, a causa dels pocs recursos i serveis que des de les polítiques socials i el servei públic s’ofereixen, havent de ser les associacions d'niciativa pròpia qui compensin la falta de centres d’aquestes característiques.

______________________________________________________________________________

[1] Dades extretes de ASECEDI (associación entidades de centros de día)

[2] Dades extretes de la FAD (Fundació d’ajuda contra les drogodependències)

[3] Dades extretes EDADES-2009/10. Estudi realitzat pel Pla nacional sobre drogues del Ministeri de sanidad, politica social, e igualdad.

Institució no formal

El Centre de Dia per a Drogodependències és una institució no formal. Això significa que no es porta a terme en cap centre educatiu ni de formació, però si que és de caràcter estructurat (té objectius marcats, programació...) i a més, és un aprenentatge intencional.

Aquesta educació no formal es dóna quan hi ha un context d’intencionalitat educativa i amb una planificació, però que transcorre fora de l’àmbit de l’escolaritat obligatòria.

També s’ha de tenir en comte que gràcies a aquesta educació es pot oferir als grups amb problemes, com les drogodependències, una institució educativa equivalent al de l’educació formal. A part permet capacitar a aquests amb habilitats i destreses bàsiques, permetent que puguin accedir a una feina remunerada i alhora prepara a aquests grups marginals perquè puguin participar activament en la presa de decisions que afecten a la seva vida personal i comunitària.

Finalment afegir que les perspectives de l’educació no formal permeten que hi hagi una educació per a tothom, també una continuïtat educativa, alhora que fomenta el seguiment de la formació i permet l'alternació de l'estudi i el treball, així com permet la col·laboració entre la família i l’entorn.

Perfil de la institució: Associació professional

El perfil de la institució es basa en una associació professional, ja que som un grup de professionals que volem crear un centre de dia d’atenció per a drogodependents degut a les necessitats que hem detectat en aquest col·lectiu concret. Ens basem en aquest tipus d’associació perquè som cinc professionals de l’àmbit de la pedagogia i de l’educació social i tenim els coneixement i les competències necessàries per portar-ho a terme amb qualitat.