CRITERIS ADMISSIÓ i PROGRAMES

Per entrar dins el servei existeixen uns criteris d’admissió, que han de ser respectats abans de qualsevol contacte amb el grup i acceptats en el contracte terapèutic que prèviament han de firmar. Aquests són:

• Desintoxicació prèvia; aquesta haurà de ser prèvia a l’entrada i en la forma que indiqui el professional de referència.
  
• No s’accepten entrades conjuntes de persones que mantinguin relacions de parella o lligams familiars de primer grau.
• Serà criteri d’expulsió patir malalties infectocontagioses d’alta risc de contagi com la tuberculosis, o malaltia psíquica en fase aguda i/o sense compensar.
  
• Es contempla una període de duració aproximada de deu dies on el subjecte d’intervenció decideix si desitja incorporar-se al centre i el equip alhora valora l’admissió del mateix.
  

Existeixen tres tipus de programes:

1. Programa a temps complert
2. Programa parcial
3. Programa de seguiment

Tant el programa a temps complert com el parcial, segueixen les mateixes etapes, tot i que el primer els usuaris/es entren a les 9 del matí i surten a les 6:30 de la tarda i el segon comencen a les 9 i acaben a les 3:00 del migdia.

Les etapes s’anomenen temps, així que distingim: 1er temps, 2on temps i 3er temps. La primera és el període de prova que hem explicat anteriorment, i tal com apuntàvem dura entre 10 i 15 dies. Tots els temps que es determinen sempre són orientatius, ja que depèn del mateix procés del usuari/a.

El segon temps té una duració aproximada entre un i dos mesos. En aquesta etapa els educadors/es estableixen el vincle amb l’usuari/a i aquest amb ells. Durant aquests mesos tot dos, de manera complementària, van establint els objectius que es volen assolir; a més de concretar possibles aficions i interessos, a partir de l’auto coneixement. En la part final d’aquesta etapa comencen la recerca de feina, així com les visites a diferents recursos, s’intenta que l’usuari/ai comenci a concretar i acotar el seu itinerari personal i iniciar-se en el món laboral.

Per últim, el tercer temps, es tracta d’un cop definit els objectius, treballar contínuament en aquests i encarar totes les activitats en pro aconseguir aquestes metes. En aquesta es dóna una intervenció a nivell més alt, perquè és quan es treballa tant el àmbit laboral com el social com tot allò referent al seu procés de canvi. Aquesta etapa té una duració aproximada de sis mesos.

En conjunt, les tres etapes, donen lloc a un tractament d’ aproximadament vuit mesos, més el temps que hagin d’estar en el programa de seguiment, ja que quan l’educador/a i usuari/a decideixen que s’han assolit els objectius, aquest passa al tercer programa.

En referent al programa de seguiment, és diferent als dos anteriors, ja que en un primer lloc no té una temporalització determinada, més aviat depèn de l’usuari/a i el seu procés individual. Poden passar mesos com anys.

En aquest, l’usuari/a no participa de la dinàmica diària, ja que ha acabat el tractament; i en principi ha pogut crear un teixit de recursos d’oci, laborals i familiars estables per tal de portar una vida el més normalitzada possible.

Aquest programa consisteix en una entrevista setmanal amb el educador/a de referència, en la que s’aborden aspectes de la vida diària, problemes que puguin aparèixer, preocupacions del mateix usuari/a, noves situacions en que es va trobant, etc...

Depenent de l’horari de l’usuari/a i l’estat d’aquest aquestes entrevistes es poden anar allargant amb el temps, a una cada dos setmanes i una mensualment. Aquesta qüestió serà criteri del educador/a i en últim terme decisió del usuari/a. Hi ha la possibilitat que el subjecte decideixi deixar aquest seguiment perquè consideri que és suficientment autònom per trencar aquesta relació, serà l’educador/a l’encarregat de si més no qüestionar la decisió, o per contrari reafirma la idea. Hi ha vegades que s’ha de treballar per evitar la dependència al recurs o a l’educador/a referent que en ocasions pot aparèixer.

En aquest programa és totalment voluntari el control d’analítiques per assegurar l’abstinència, en el cas que es decideixi continuar, normalment acostumen a tenir uns dies concrets pactats. Ara bé, si per qüestió d’horari no pot acudir, en el centre són flexibles a fer-les fora d’horari si així ho sol•licita.

Context i Recursos

El centre de dia es situa a la ciutat de Badalona, concretament en el barri el Gorg. Aquest barri pertany a la meitat de la ciutat que dóna al mar, ja que Badalona està partida per l’autopista (C-33) que passa pel mig, dividint així la ciutat en dos. Alhora el barri del Gorg és un dels barris que fan frontera amb Barcelona i el riu Besos. Aquest es caracteritza per la seva història migratòria, sent avui dia una zona on conviuen múltiples cultures i ètnies.

Un dels motius, pels quals es va decidir establir un centre, d’aquestes característiques, en aquesta zona, és la comunicació amb que compta el territori. Badalona pertany a l’àrea metropolitana de Barcelona, el que fa que pugui gaudir de tren, metro, tramvia, autobús metropolità, nit bus, a més de l’autopista que passa pel mig de la ciutat. La seva situació estratègica pel que fa a comunicacions és un element fonamental pels nostres usuaris, ja que d’aquesta manera el servei és accessible, tant pels usuaris que visquin en la capital i rodalies, com per aquells que visquin fora del territori.

Un altre motiu que va fer escollir aquest territori i no Barcelona, és que en la capital hi han més recursos per aquest col•lectiu que en la resta de municipis, per tant, d’aquesta manera el centre podia comptar amb totes les estructures de comunicació que proporciona estar aprop de la capital, però alhora s’allunyà d’aquesta, oferint el servei a persones que es situen fora del territori.

Per últim, destacar que el barri on es situa el centre, ha sofert molts canvis en els últims anys, ja que anteriorment havia estat un barri marginal amb una població majoritàriament d’ètnia gitana, i amb infraestructures molt precàries. Algunes fundacions d’àmbit privat, conjuntament amb la Generalitat, a través dels plans d’entorn, han portat a terme molts projectes per la millora del barri, un exemple clar és l’ Ateneu St. Roc.

A la vegada, des de l’ajuntament, s’ha fet una inversió urbanística per la millora del edificis, a més de construir habitatges de protecció social, ja que moltes de les construccions eren precàries, i no presentaven unes condicions d’habitatge segures i adequades.

Així doncs, durant els últims anys, aquest barri ha engegat molts projectes de desenvolupament i millora del barri, fent que aquest canviés considerablement. Com organització participem activament en aquest procés.

A continuació presentem el plànol del centre en qüestió






Com podem veure, el nostre centre compta amb dotze espais diferents, que fan possible la realització de les activitats i tasques, que des de l’organització hem considerat imprescindibles per l’assoliment dels objectius plantejats.

Per començar, podem observar que el primer espai que ens trobem, és el del rebedor: saló- cafè, és un espai prou ample per rebre diferents persones i, alhora, permet que hi puguin estar usuaris i professionals. Hem cregut convenient aquesta distribució, ja que la política del centre dóna prioritat al tracte i contacte real i familiar amb les persones que són partícips o puguin ser subjecte a ser-ho. És un espai obert, com es pot veure enllaça amb les altres zones del centre. Serveix per fer l’acollia i alhora tenir un moment de tranquil•litat on poder prendre un cafè i fer un petit parèntesi de les tasques del dia.

Si ens dirigim cap a la part dreta, trobem direcció i el departament de comunicació. Aquestes dues àrees comparteixen l’espai perquè la seva relació ha de filar molt prim. Com ja hem explicat anteriorment en l’estructura organitzativa, direcció i departament de comunicació, seguint amb la filosofia del centre, no són pas uns òrgans externs, sinó que, aquest despatx és un espai més del centre, immers en el seu funcionament i que vetlla perquè hi hagi una bona comunicació entre les diferents àrees –i persones que la composen -, així com amb la relació amb l’entorn i altres recursos, el treball que es fa amb les famílies o la informació que ens puguin demanar. Per aquest motiu, es troba a l’entrada del centre com un espai obert i accessible per tothom.

Seguidament, ens trobem control de tòxics. Aquest és l’espai, com el seu propi nom indica, que s’utilitzarà per fer els control de tòxics (orina, etc.) pertinents i poder garantir així un dels objectius establerts pel centre. Està pensat per respectar, en la mesura que sigui possible, la íntimitat dels usuaris/es. Per això està situat bastant a prop de l’entrada, sent una zona tancada i privada.

La següent habitació, són els lavabos destinats per l’ús dels professionals que hi treballen.

Ja per acabar de descriure la banda dreta, trobem el taller. La zona del taller és un espai ample que permet que tots els usuaris i totes les usuàries puguin treballar de manera conjunta. Oferint així, zones on el treball col•lectiu pot ser el motor de l’activitat. L’espai del taller està destinat a qualsevol tasca que des del centre s’hagi considerat adequada, ja sigui des d’una activitat de treballs manuals, a una més de cos i relaxació, a d’altres més encarades al teatre i la música. És un espai, que per les seves característiques pot ésser utilitzat d’una manera molt diversa. En aquest, també hi ha un armari per guardar tot el material i eines necessaris per portar a terme les activitats.

A la banda esquerra del taller, es troben els despatxos dels professionals del centre, ja sigui educadors socials, pedagogs com els psicòlegs. És un espai compartit pels diferents professionals que busca garantir una bona relació entre ells i un treball en xarxa que ajudi a que les propostes millorin, a través de l’enriquiment dels diferents professionals que treballen per uns mateixos objectius. De la mateixa manera que hem explicat al principi, els despatxos dels professionals enllacen amb el rebedor, per tal de crear aquest ambient més pròxim i obert als usuaris/es i a la gent que hi pugui venir.

A la banda dreta dels despatxos, hi ha l’aula d’informàtica. Aquesta aula té unes dimensions grans ja que els ordinadors ocupen espai i n’hi ha un per cadascun dels usuaris/es del centre. En aquest espai, es farà un treball de recerca d’informació, elaboració de currículum, recerca de feina, etc. És per tant, un treball on els usuaris/es, per les seves característiques, necessiten més suport, i que alhora compleix amb dos dels objectius plantejats des de l’organització com són; promoure la inserció socio- laboral i potenciar el desenvolupament personal a través d’adquirir nous coneixements i recursos fins ara desconeguts, però ja bàsics en la nostre societat.

Entre l’aula d’informàtica i la zona del rebedor està la sala de teràpies. Aquesta zona no és tan gran com les altres, ja que el què es pretén treballar són aspectes íntims i personals, per tant amb una zona més reduïda es pot crear un clima més acollidor i de confiança per tal que els usuaris/se es puguin sentir còmodes i puguin relaxar-se més fàcilment. En aquest espai es faran tant teràpies de grup com individuals.

A la banda esquerra del centre, trobem la sala polivalent. Aquesta sala és la més gran del centre i també és la que dóna més joc. Amb això volem dir que és una sala on es pot reunir molta gent, per tant, és la sala on es faran xerrades, on es celebraran festes, aniversaris, processos d’avaluació,etc. També és l’espai on menjaran, ja que a la part inferior de la sala està pensada com una zona menjador. La part superior, per contra, és un espai d’oci individual on els usuaris/es poden relaxar-se i desconnectar de la rutina, xerrant amb els seus companys/es, mirant la TV, llegint, escoltant música, entre altres coses. Com es pot observar en el plànol, és aquí on estan ubicats els lavabos dels usuaris/es del centre.

A més aquesta zona també disposa d’una pati interior. L’espai a l’aire lliure és molt agraït i més amb la tipologia de persones que estan en el nostre centre, ja que tenen unes rutines molt marcades i uns horaris molt intensos. Poder comptar amb un espai d’aquestes característiques permet una moment de pau interior, que et toqui l’aire i inclús, quan fa bon temps poder realitzar alguna de les activitats fora.

Per últim, tenim la cuina. Com es pot observar, aquesta comunica directament amb el menjador perquè no sigui tan dificultós traslladar el menjar alhora dels àpats. La cuina del centre, no només s’utilitzarà per professionals que faran el menjar als usuaris/es, sinó com un espai també per a ells. En aquesta es realitzaran activitats concretes i programades, per tal de dotar-los de més recursos que els puguin fer més autònoms. Per tant, és un espai important on poder treballar aspectes d’autoestima, dotar-los d’eines per l’autonomia, etc.

Recursos materials

Els materials seran específics per a cada espai, depenent de la seva utilitat. També tindrem materials en zones comunes, com en el passadís, per qualsevol incidència.

Rebedor: Màquina de cafè, sofà, puff, revistes, flors o plantes, quadros, rellotge, cadires, tauleta, mirall i extintor.

Cuina: Estris de cuina (gots, plants, coberts...) i armaris.

Pati interior: Bancs, taula, cadires i cendres.

Sala polivalent: Projector, pissarra digital, cadires, taules, armaris, sofà, televisió, reproductor dvd, jocs de taula, prestatgeria i extintor.

Lavabos: Pica, lavabo, sabó de mans, tovallola mans, paper higiènic i Mirall.

Informàtica: Ordinadors, impressores, taules, cadires, pissarra digital, projector i armari.

Teràpies: pissarra, taulell informatiu, taules, cadires, guix, prestatgeria i armari.

Despatxos: Ordinadors, impressores, cadires, taules, prestatgeria, material divers d’oficina suro informatiu, i armaris.

Taller: Pissarra, guix, taules, cadires, material divers d’oficina, suro, prestatgeria i armaris.

Control de tòxics: lavabo, farmaciola, mirall transparent que serveix per fer el control necessari per assegurar la fiabilitat de la prova, tovallola, pica, sabó de mans, armari i paper higiènic.

Direcció i departament de comunicació: Ordinadors, impressores, cadires, taules, prestatgeria, bolígrafs, clips, grapadora, xinxetes, suro, Arxivadors, tisores i armaris.

Passadís: Desfibril•lador, quadros, extintor i un suro (taulell informatiu).

Totes les instal•lacions han seguit la normativa ( I i II ) establerta per la seva construcció.

Estructura organitzativa

Com es pot veure, l’estructura organitzativa de la nostra institució està composta per diferents àrees que representen les activitats i/o intervencions que des de l’organització es porten a terme, en el centre d’aquesta, trobem els dos òrgans que s’encarreguen de coordinar, gestionar i dotar de recursos a la resta d’àrees, aquests són direcció i el departament de comunicació.

Aquests dos òrgans estan al mateix nivell de treball, el que vol dir que les decisions passen a ser valorades per tots dos i, per tant, hi ha un treball en xarxa intens, compartint així responsabilitats. Tot i així, cadascú s’encarrega més concretament d’unes tasques determinades en relació a l’altre. El departament de comunicació treballa d’una manera més insistent en aquelles àrees que, per les seves característiques, tenen una relació amb l‘entorn i la comunitat, aquestes són: els esports, les sortides i els tallers. Aquestes activitats es realitzen majoritàriament fora del centre per poder afavorir i garantir la integració social del col•lectiu envers l’entorn que l’envolta. Així doncs, el departament de comunicació es centrarà en les relacions i comunicacions amb l’exterior que estiguin relacionades amb aquestes àrees, a més de coordinar i mantenir una bona comunicació entre les demés àrees i professionals del centre.

Cal comentar que cada àrea està composta per un o dos professionals de cada sector, podem trobar educadors socials, pedagogs, psicòlegs i infermers. És el departament de comunicació, l’encarregat de recollir tots aquells suggeriments, opinions i aportacions dels diferents participants del recurs, com bé són els propis professionals, els usuaris/es, les famílies, la comunitat, altres centres que tenen relació amb el nostre,etc. i posar-les en contacte amb la resta d’àrees i direcció, per tal de tenir-les en compte per la millora de l’organització.

L’àrea d’inserció laboral està situada al mig dels dos òrgans centrals. La relació que té amb el departament de comunicació és com en la resta d’àrees comentades, ja que desenvolupa una part molt important amb l’entorn, on cal buscar lloc pels usuaris/es del centre perquè puguin realitzar algun tipus de formació, curs, pràctiques laborals, etc. Alhora, també té una part important amb direcció, ja que és des del centre on es treballarà la preparació dels usuaris/es a un futur laboral; abordant així aquest tema d’una manera més terapèutica i dotant-los de les eines i recursos necessaris perquè puguin créixer en aquest aspecte, derivant a poder optar a la part més pràctica.

L’altre òrgan important de l’estructura organitzativa és la direcció i tot allò que engloba. Direcció té una relació més íntima amb les àrees d’inserció laboral, ja explicada anteriorment, amb l’àrea d’Activitats bàsiques de la Vida Diària (AVD) i Activitats de la Vida Diària Instrumental (AVDI), amb control de tòxics i per últim amb teràpies de grup i individuals. Les seves funcions són de gestió, supervisió i dotació de recursos, per tal que les activitats puguin portar-se a terme.

Aquestes intervencions es realitzen des de dintre de l’organització, és per aquest motiu que la relació amb direcció és més íntima, ja que des de l’organització és va decidir que les tasques corresponents aquesta, estarien relacionades amb aquelles intervencions que es porten a terme dins del centre, mentre que el departament de comunicació s’encarregués d’una manera més intensa de les relacions, ja que la comunicació amb l’entorn i entre els diferents agents de l’organització és un punt fort que la nostra organització vol tenir present i garantir pel seu bon funcionament.

Es pot observar alhora que totes les àrees, estiguin més relacionades amb un departament o amb l’altre, estan unides per una línia que representa el treball en xarxa que s’ha de realitzar per tal de garantir una bona gestió, dinamització, obtenció dels objectius i la pròpia filosofia del centre. Com s’ha esmentat anteriorment, és el departament de comunicació qui ha de vetllar perquè el diàleg sigui fluid i bidireccional.

Per acabar, cal ressaltar que la nostra organització es fonamenta a partir del treball en xarxa i transversal entre les diferents àrees, donant especial importància a la comunicació i diàleg, no només entre els diferents professionals, sinó cap a la comunitat. Per aquest motiu s’ha optat per aquesta estructura, que permet per una banda, centralitzar totes les àrees en uns òrgans encarregats de coordinar i gestionar, i per l’altre, posa en contacte i al mateix nivell de treball totes les àrees i vessants que des de l’organització es porten a terme, i així poder donar una atenció integral a cada usuari.

Tot seguit, procedim a indicar quins són els professionals que treballen en cada àrea. En l’àrea d’Inserció Social, AVD+AVDI, Tallers, Sortides i Esports es veuen representades les figures professionals dels educadors socials i els pedagogs; aquests s’encarreguen de dissenyar els itineraris personals de cada usuari a partir de la programació de diferents activitats, a més de programar les activitats conjuntes. Del Control de Tòxics s’encarrega l’infermer/a que hi ha al centre. Les teràpies de grup i les individuals són responsabilitat del psicòleg/a.

Característiques d'identitat

El centre de dia és un recurs urbà integrat en la XAD (Xarxa d’atenció a les drogodependències), on conviuen els usuaris de dilluns a divendres des de les 9 del matí a les 18:30 de la tarda.

Aquest recurs es distingeix per la seva oferta assistencial, que afavoreix la inserció socio-laboral de persones amb problemes de consum de drogues, sense treure-les del seu medi. És important aquest aspecte en l’àmbit de les drogodependències, ja que en moltes ocasions l’obstacle més gran per ells és el seu propi entorn.

En el centre es dissenyen itineraris personalitzats a cada usuari, i d’aquesta manera es pretén motivar el canvi i afavorir la participació del subjecte en el seu propi procés, simultàniament es treballa molt en grup per potenciar el canvi individual a partir del col•lectiu, oferint així espais d’intercanvi d’experiències personals.

Per tal que el nostre servei tingui un bon funcionament, el treball en xarxa és un dels components claus dins la nostra tasca. Així doncs estem en coordinació amb altres serveis, alguns dels quals són vies d’accés dels nostres usuaris, i d’altres poden ser vies que els faciliti i acompanyi en la seva reinserció social. La relació per tant, amb l’entorn i el context immediat és essencial per assolir els objectius de l’organització i assegurar el bon funcionament.

Els recursos externs, són tots aquells instruments que s’utilitzen en l’itinerari personal de cada usuari, de manera que ajudi a la seva inserció i socialització. Alguns dels serveis externs amb els que treballem són:

- Centres esportius: Aquests estan dintre de les activitats diàries de cada usuari, ja que és un complement idoni per tenir uns hàbits més saludables, i per potenciar la seva socialització, i així com treballar noves formes d’oci.

- SOC: El Servei Ocupacional de Catalunya, és un recurs per poder facilitar la inserció laboral de les persones, o poder participar en cursos que ofereixen envers la formació.

- EMFO: És un altre recurs per poder orientar més acuradament als usuaris en el sector laboral i formatiu, així com donar un suport mes acurat a la recerca de feina.

- Tallers: Els tallers poden ser de diferent tipologia, depenent de les inquietuds o aficions dels usuaris. Són una manera de potenciar el seu oci i també la seva socialització.


Cal dir que tot recurs que s’integri dintre de l’itinerari, serà subjecte de coordinació del centre de dia.

L’equip professional és un dels puntals bàsics pel bon funcionament del centre de dia, per això és importantíssim saber quines persones hi treballen i quin treball fa cadascuna d’aquestes. Dintre d’un model interdisciplinari, hi trobem educadors socials, psicòlegs, integradors socials i sanitaris. Tots aquests professionals portaran a terme de manera conjunta la intervenció amb els usuaris. Tot i així, cada educador social serà responsable directe i referent (tutor) d’un número determinat d’usuaris, per tal d’oferir a la persona que utilitza el servei una figura professional referent que es responsabilitzi del seu cas particular i itinerari personalitzat.

L’organització parteix d’una estructura consolidada i estable, dirigida des d’un òrgan de govern com és direcció i el departament de comunicació. Tot i així la participació i implicació, tant del equip professionals, dels usuaris/es, com de la comunitat on es situa el centre, és un element fonamental pel seu funcionament i desenvolupament. Així doncs, la presa de decisions es porta a terme de manera participativa i democràtica a partir de la consulta de tots els agents participants de l’organització. Tot i així, la responsabilitat en últim terme, de les decisions que es prenguin, recaurà en la pròpia direcció i departament de comunicació, que sempre tindrà en compte les opcions que prèviament per consens s’hagin pres, i s’encarregarà de crear i mantenir canals de comunicació oberts entre aquest i els altres agents.

En aquesta mateixa línia, de manera anual, els diferents agents i òrgans que conformen l’organització participaran en unes jornades, que es realitzaran en el mateix centre o en espais cedits per la comunitat, on es parlarà sobre el treball realitzat, es farà alhora una valoració envers l’organització i com s’han anat resolent els possibles conflictes o situacions que hagin sorgit durant el curs. Serà un espai també per convidar algun professional reconegut en l’àmbit, per tal que pugui oferir informació i formació respecte el món de les drogodependències, etc. En conclusió, s’oferirà un espai-temps per tal de portar a terme una valoració global on puguin participar lliurament tots els agents, i alhora permeti oferir formes innovadores de portar a terme el nostre treball, amb l’objectiu de millorar i avançar en l’objectiu fonamental de l’organització.

La intervenció que des del centre es proporciona està totalment dirigida a afavorir la inserció socio-laboral de persones que presenten una problemàtica de drogodependències i, per aconseguir aquest objectiu, els professionals dissenyen itineraris personalitzats, motivats pel canvi i, afavorint la participació del subjecte en el propi procés. Cal dir però, que està destinat a totes aquelles persones que un tractament urbà pugui resultar convenient, ja que aquesta intervenció no proporciona l’aïllament, sinó al contrari promou el contacte directe i continuat amb el medi, per tal d’aconseguir la reinserció, així que el subjecte haurà d’estar capacitat per afrontar possibles obstacles en el seu entorn més proper.

Des d’aquesta intervenció personalitzada sempre s’afavorirà que el subjecte mantingui els seus vincles familiar i terapèutics, com pot ser el referent en el CAS del qual ha estat derivat. S’intentarà sempre que l’usuari pugui compatibilitzar el programa o tractament amb altres activitats sociabilitzadores, sempre evitant l’aïllament que pot arribar a proporcionar el mateix servei.

El subjecte d’intervenció haurà de ser partícip del seu procés de canvi, sent així el propi motor d’aquest. Potenciant des del mateix centre la derivació oportuna a altres recursos de la xarxa social, per tal d’afavorir en tot moment la seva inserció. Així doncs, els objectiu bàsics i transversals en tota la intervenció es poden definir com:

- Promoure la inserció socio-laboral, partint de la idea que en les nostres societats l’àmbit laboral és essencial per incloure’s en la societat, ja que aquesta s’estructura a partir del treball. L’àmbit social és molt important per aquestes persones, ja que en el procés de la dependència apareix l’aïllament.

- Afavorir l’abstinència. Qualsevol de les activitats o tractaments que des del centre de dia s’ofereixen són totalment lliure de drogues, i en el cas d’haver consumit no es pot participar en cap activitat. Les raons són bàsicament dues: la primera és que havent consumit no es pot treballar en molts aspectes i la segona és bàsicament per respectar i tenir cura de la resta del grup i el seu esforç.

- Potenciar el desenvolupament personal: Aquest objectiu pretén que els usuaris treballin en el seu desenvolupament personal. Des del centre es dóna molta importància a la formació i ha recuperar la capacitat i l’autoestima per poder evolucionar personalment. Des del centre s’intenten donar les eines i els recursos per què el dia de demà siguin autònoms alhora d’aprendre noves formes de vida.

- Propiciar l’adquisició d’elements que afavoreixin la circulació social. Entorn aquest objectiu giren totes aquelles activitats que van dirigides a la consolidació de nous hàbits i habilitats, que degut a un consum crònic han quedat pràcticament anul•lades.

Així doncs, les estratègies que s’utilitzen des del centre es poden resumir en cinc, les quals definim com:

- Motivar sempre el canvi
- Afavorir en tot moment la participació del subjecte
- Dissenyar itineraris personals per la inserció
- Transmetre continguts útils i valorats socialment
- Establir vincle amb l’usuari

CODI ÈTIC

1. Organització: Dimensió interna

1.1.- PROFESSIONALS

1.1.1. Es garanteix la confidencialitat de les informacions i dades dels professionals, i d’aquests envers els usuaris.

1.1.2. L’organització vetllarà perquè hagi una actitud de tolerància, fomentant el diàleg i intercanvi de coneixements, entre les diferents línies i corrents pedagògiques o metodològiques dels diferents professionals.

1.1.3. L’organització garanteix la formació permanent dels professionals que conformen l’organització, així com el seu desenvolupament en la pràctica professional.

1.1.4. Compromís a crear mecanismes per millorar l’ambient de treball, entre professionals, i aquests amb l’organització i els usuaris.

1.1.5. Compromís de complir amb el codi deontològic professional.

1.2.- USUARIS

1.2.1. L’organització vetllarà pel respecte i la no violència de tracte entre usuaris.

1.2.2. Es vetllarà per mantenir el principi de No discriminació per raó de gènere, raça o ètnica, religió, edat o orientació sexual.

1.2.3. L’organització es responsailitza de crear els mecanismes necessaris per garantir una via de comunicació oberta i d’intercanvi entre els destinataris del servei, els professionals i l’organització en sí mateix, per tal d’atendre possibles suggeriments, queixes o propostes.

1.3.- CONDICIONS LABORALS

1.3.1. Compromís de l’organització a afavorir i garantir la conciliació de la vida laboral i familiar dels seus treballadors.

1.3.2. Pràctiques responsables de contractació: reconeixement del grau professional de cada treballador tant per les condicions laborals com per la remuneració del lloc de treball.

1.3.3. L’organització vetllarà perquè les relacions laborals i l’accés d’aquest es desenvolupin en un marc d’igualtat d’oportunitats i tracte.

1.3.4. L’organització és responsable de vetllar per la salut dels seus treballadors, establint línies d’actuació concretes per la prenvenció de riscos laborals.

1.3.5. Es garanteix el dret sindical, la negociació col·lectiva i el dret a vaga dels treballadors.

1.4.- ADAPTACIÓ AL CANVI

1.4.1. Tots els professionals i usuaris seran informats de manera immediata de qualsevol canvi o reestructuració de l’organització, afavorint sempre la seva participació de manera assembleària, o per qualsevol de les vies de comunicació creades entre aquests i l’organització.

1.4.2. L’ organització tindrà com a prioritat mantenir l’estructura i el servei, minimitzant efectes negatius derivats d’una reducció de les subvencions o situació desfavorable econòmicament.  

2. Organització: Dimensió externa

2.1.- RELACIÓ AMB L’ENTORN 

2.1.1. Vetllar per una relació basada en el respecte de l’organització cap al col·lectiu de persones amb drogodependència.

2.1.2 Treballem pel desenvolupament de la comunitat potenciant i fent ús d’aquells recursos i serveis que es troben a l’entorn del centre (participar de les activitats que ofereix el barri). De la mateixa forma, ens comprometem a obrir-nos al barri i oferir allò que estigui dins les nostres possibilitats (espais, cursos, activitats, participació comunitària, etc.).

2.2.3. S’afavorirà les bones relacions entre l’organització, incloent usuaris i professionals, i la comunitat o barri on es situa el centre.

2.2.- SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

2.2.1. Compromís d’un consum responsable i un ús respectuós amb el medi ambient i dels materials que utilitzem.

2.2.2. Proporcionar informació i formació als usuaris i professionals, envers el medi ambient i els problemes ecològics.

2.2.3. Treballem de forma contínua per seguir aplicant i millorant mesures que ajudin a reduir l’impacte ambiental.

2.3.- DRETS HUMANS

2.3.1. L’organització es compromet a no fer cap pràctica que pugui violar els drets humans.

2.3.2. Es durà a terme un control continu de l’apilicació i el respecte dels codis. D’aquest control hi podran pendre part totes les persones interessades (treballadors, sindicats, autoritats públiques, ONGs, etc.). Es garanteix una total transparència i la informació dels codis de conducta estarà a l’abast de tothom qui li pugui interessar.

PARADIGMA EN EL QUE ES MOU LA NOSTRA ORGANITZACIÓ

Després de rumiar-ho molt i determinar les característiques que pretenem que tingui el nostre projecte, Centre de Dia per a persones Drogodepenents, hem arribat a la conclusió que aquest està immers sota el ventall del paradigma interpretatiu-simbòlic i serà portat a terme pels models culturals i humans. A continuació detallarem els diversos motius que fan que, podem afirmar que treballem sota aquests models d’organització educativa i el paradigma en concret.

El primer motiu, com es pot anar intuint des de la justificació, és la visió que té l’organització envers aquesta problemàtica. Ja que trobem que la realitat cultural que acompanya al col·lectiu, i per tant a la problemàtica, es concreta pel moment en el qual vivim. Com ja hem apuntat anteriorment, aquesta realitat és canviant on cada cop més es veu involucrada una part més amplia i diversa -heterogènia- de la població. El plantejament per tant, parteix sempre d’aquest dinamisme, i en conseqüència la intervenció estarà construida i determinada a partir d’ aquesta realitat canviant.

Seguidament, el segon motiu que cal destacar és la visió que tenim com a organització, de les característiques, sobre com concebem a l’ésser humà. Essent aquest un ésser que està en contínua interacció, sigui històrica com social. Cal tenir en compte doncs, que l’home i la dona són éssers que tenen les seves experiències prèvies viscudes i emmagatzemades, i que són aquestes les que formen, clarament, part del seu desenvolupament i conformen la seva personalitat i realitat particular. És així com es construeix cada persona tal i com és, amb les seves particulatitats -individualitats-. Així doncs la intervenció que es durà terme des del centre serà a partir de l’itinerari personal de cadascú dels usuaris, no excloent per això activitats del tipus grupal.

Ja per últim, i no menys important, és la visió de treball i/o la metodologia a seguir amb aquest col·lectiu. En el nostre cas, es basa en el treball a través de les seves experiències fent que, des d’un treball deliberatiu amb la resta del grup, exposin quines són i com es senten respecte a elles, ajudant a identificar i gestionar tots aquests sentiments i emocions. Considerem que la pràctica amb ells i elles ha de ser flexible, ja que s’ha d’adaptar el ritme i el nivell de les activitats, teràpies i tasques a les particularitats dels individus i de la seva capacitat alhora de poder fer una resolució concreta. Tot i tenir uns objectius, la importància del treball recau en el procés de transformació i canvi que realitzin cadascun dels usuaris a través del intercanvi i enriquiment amb altres persones que es troben en situacions semblants.

MODELS DE LA INSTITUCIÓ

Existeixen diferents models teòrics des dels quals podem enfocar les organitzacions educatives. En el cas de la nostra institució s’acull a dos d’aquests models: els humans i els culturals.

S’acull a models humans perquè la nostra activitat i els nostres objectius estan basats i orientats cap a les persones. Quedant fora del nostre àmbit de treball la producció i tractament material. En aquest treball directe amb les persones la importància rau bàsicament en la interrelació entre elles i amb els professionals, i s’usen aquestes interrelacions com a mitjà de treball. Pel fet que aquest sigui el nostre objectiu de treball la institució i la seva tasca està directament condicionada per las característiques pròpies de cada un dels usuaris, pels seus valors, normes i costums propis. Així mateix el conjunt d’aquestes persones formen un grup que ha de conviure i relacionar-se, sorgint d’aquí la necessitat d’adaptar-se per construir uns valors i normes comunes. És inevitable i natural la creació espontània de grups informals, que també serveixen com a eina de treball i anàlisi

Per altra banda, treballem la cultura que acompanya a les persones usuàries del servei, tractant de manera integral el seu paper dins la societat i la realitat que els envolta, potenciant el canvi cap a la reinserció social i laboral. Una de les eines per poder dur a terme la nostra tasca és oferir als usuaris nous models culturals, alternatius als propis de les persones que atenem, per tal que siguin capaços de construir una nova realitat que els permeti trencar amb la seva problemàtica lligada a la drogodependència.